La petita ciutat de Nashville, a Tennessee, és la capital del la músic country. Però també té l'àlias de l'Atenes americana. Això es deu a dos motius. 1. la presència d'alguna universitat important (Fisk), i 2. la proliferació de monuments d'inspiració greco-romana altrament dit neoclàssics hereus d'una fallida i provinciana Exposició Internacional celebrada el 1897.
Per construir una imatge sòlida i arrelada de la ciutat (tal i com també va passar a Chicago) es va triar l'estil neoclàssic que feia més "antic" i "europeu". El parc del centenari (de l'annexió de Tennessee a la Unió) es va omplir de pastitxes arquitectònics entre els que destacava una piràmide i una rèplica escala 1:1 del Parthenon.
La piràmide, digne precedent del kitsh de Las Vegas, es va perdre. Però el Parthenon es va conservar:
Però la gosadia dels arquitectes/dissenyadors d'aquests monuments no s'atura aquí. Algú va recuperar els textos de Pausànies que expliquen que a l'interior del Parthenon hi havia una escultura gegantina (d'ivori i or o crisoelefantina, una de les paraules més emprenyadores del batxillerat!!). Doncs llegit i fet:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada