divendres, 21 d’agost del 2009

DUETS!!!

Cara a cara amb un cavaliere
Amb un cavall amant del country a Nashville

A Chicago amb en Barack!

Amb algú que va sortir massa de festa per Bourbon Street a Nova Orleans

Amb l'Ignatius J. Reilly

Ju & the King!
Amb la Dolly!
Als peus de Palas (Atenea) a Nashville

El museu de la música Country de Nashville

Com ja hem explicat Nashville és l'epicentre de la música country americana. Però, a banda de llocs històrics com l'Auditori Ryman o el nou complexe del Grand Ole Opry, disposen d'un fantàstic museu dedicat a aquest gènere blanquet.

El museu presenta ordenat cronològicament la història del Country i la il·lustra profusament amb tota mena d'objectes vinculats a l'època o als intèrprets. La majoria de parets de les sales entan "empaperades" de discos d'or de cantants country.

Tot i que Elvis Presley no es pot considerar un cantant d'aquest gènere... el museu disposa d'una petita joia: el seu seu piano d'or.

Però sens dubte, un dels objectes més impactants (i horteres, que tot s'ha de dir) és el cadillac de Webb Pierce. Aquest espectacular vehicle presenta acabats de tan bon gust com els que es veuen a les fotografies.

Frank Lloyd Wright - Unity Temple

Uns dels moments més estimulants del tour arquitectònic per Chicago és la visita a Oak Park per acostar-se a l'obra de Frank Lloyd Wright.


Molt a prop de la primera parada del metro de Chicagoe en aquest suburbi històric trobem l'Unity Temple (1905-07). Es tracta d'una fortalesa de formigó que amaga un dels interiors més elegants de la ciutat. Es tracta d'una temple (Wright va evitar la paraula església) per la congregació Unitària Universalista del barri. L'edifici consta de dos blocs: la nau principal, on es realitza el culte, una nau adjacent on la comunitat celebra les seves festes.


Un dels factors més interessants és la il·luminació del temple. Wright, com ja havia fet a altres edificis, va idear un sistema de claraboies al sostre que permeten l'entrada de llum, convenientment filtrada.

Aquest fet permet, a més, un acurat disseny interior que combina línies horitzontals i verticals (traçades amb fusta) sobre un fons verd i groc pastel. Una decoració propera a l'art déco però també a l'obra de l'escocès Mackintosh.

Una decoració que inclou una petita però interessant novetat: el disseny del sistema d'il·luminació elèctric està integrat en el conjunt de l'obra. D'aquesta manera els cables acaban formant part de la decoració en un tot harmoniós.





A l'exterior, on destaca l'imponent massa de formigó, Wright va comença a assajar amb motius decoratius practicats directament sobre el material. Una tècnica que desenvoluparà més endavant amb els seus dibuixos maies per les cases de Los Angeles.
També és interessant el seu treball per incorporar elements vegetals en l'estructura de l'edifici. Aquí veiem com col·loca una de les seves característiques jardineres en el passadís entre els dos blocs del conjunt.

Martin Luther King

En la ruta del Sur es pot resseguir la història de la lluita dels americans pels drets civils, i molt especialment la dels afroamericans. A Memphis existeix un interessant museu dels drets civils que recull els moments més importants d'aquesta lluita, amb episodis com el de Rosa Parks, que es va negar a cedir a un blanc el seu seient de l'autobús, o les diferents manifestacions en defensa dels drets dels afroamericans que van tenir lloc als anys seixanta, i que van estar liderades per personatges com Martin Luther King.



Precisament aquest museu està ubicat al Motel Lorraine de Memphis, on Martin Luther King va ser assassinat l'any 1968. Una corona de flors recorda el punt exacte, mentre que a l'interior del museu s'ha reconstruit la seva habitació tal i com estava el dia que va morir. La visita es completa amb l'edifici anex des del qual els assassins de King van disparar. Allà es reconstrueix la investigació al voltant del crim, així com es dedica una part a la lluita pels drets humans en general. En aquest enllaç podeu veure diferents imatges de l'interior del museu.



Martin Luther King i la seva dona Coretta estan enterrats a Atlanta, en un barri de les afores de la ciutat on va viure durant molts anys. La seva tomba reposa al mig d'una gran font.



Davant la seva tomba hi ha encesa permanentment una flama que representa l'esforç ed Martin Luther King i el compromís de donar-hi continuitat.

Allò que el vent s'endugué

A Atlanta es pot visitar la casa de Margaret Mitchell, l'autora de la novel·la de Lo que el viento se llevó.



La casa només es pot visitar en un tour guiat a través de les diferents cambres, que podeu veure en aquest enllaç. La guia t'explica la vida de l'escriptora i periodista, que va viure sempre dividida entre l'amor a dos homes... us sona?



Al costat de la casa hi ha una sala anexa on hi ha una petita exposició sobre la famosa pel·lícula de Victor Fleming. S'hi pot veure el quadre d'Scarlet O'Hara-Vivien Leigh que es va pintar expressament per la pel·lícula.



I també s'exposen els esboços del disseny de vestuari.




Els cinèfils poden completar l'experiència visitant el Fox Theather, que és on es va estrenar la pel·lícula el desembre del 1940.

dilluns, 17 d’agost del 2009

L'aquari més gran del món


El Georgia Aquarium és l'aquari més gran del món i una de les atraccions més visitades d'Atlanta.




Una de les joies de la corona són les balenes tiburó, que nadan en una piscina juntament amb taurons i altres peixos.











I un altre animal molt estimat és la balena beluga



Les meduses són tot un espectacle........







Però també hi ha altres espècies d'interès...