Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris arquitectura. Mostrar tots els missatges

divendres, 21 d’agost del 2009

Frank Lloyd Wright - Unity Temple

Uns dels moments més estimulants del tour arquitectònic per Chicago és la visita a Oak Park per acostar-se a l'obra de Frank Lloyd Wright.


Molt a prop de la primera parada del metro de Chicagoe en aquest suburbi històric trobem l'Unity Temple (1905-07). Es tracta d'una fortalesa de formigó que amaga un dels interiors més elegants de la ciutat. Es tracta d'una temple (Wright va evitar la paraula església) per la congregació Unitària Universalista del barri. L'edifici consta de dos blocs: la nau principal, on es realitza el culte, una nau adjacent on la comunitat celebra les seves festes.


Un dels factors més interessants és la il·luminació del temple. Wright, com ja havia fet a altres edificis, va idear un sistema de claraboies al sostre que permeten l'entrada de llum, convenientment filtrada.

Aquest fet permet, a més, un acurat disseny interior que combina línies horitzontals i verticals (traçades amb fusta) sobre un fons verd i groc pastel. Una decoració propera a l'art déco però també a l'obra de l'escocès Mackintosh.

Una decoració que inclou una petita però interessant novetat: el disseny del sistema d'il·luminació elèctric està integrat en el conjunt de l'obra. D'aquesta manera els cables acaban formant part de la decoració en un tot harmoniós.





A l'exterior, on destaca l'imponent massa de formigó, Wright va comença a assajar amb motius decoratius practicats directament sobre el material. Una tècnica que desenvoluparà més endavant amb els seus dibuixos maies per les cases de Los Angeles.
També és interessant el seu treball per incorporar elements vegetals en l'estructura de l'edifici. Aquí veiem com col·loca una de les seves característiques jardineres en el passadís entre els dos blocs del conjunt.

dilluns, 17 d’agost del 2009

Els carrers del French Quarter de Nova Orleans



El French Quarter de New Orleans és el barri més antic de la ciutat. El punt de trobada de les fundacions espanyola i francesa. A diferència dels Downtowns de les ciutats americanes, el barri francès és una meravella de cases de dos pisos d'alçada (com a màxim) que dona la sensació de ciutat europea amb tocs tropicals.



Podem trobar des de cases Shotgun (molt petites) fins a grans illes de cases construides seguint uns patrons similars. Sens dubte, les que més destaquen són les que posseeixen porxos de ferro forjat. Tot i la similituts (construcció en maó i ferro) totes són diferents. És apassionant mirar les façanes, apreciar el treball del ferro...







A més, molts porxos semblen jardins penjants...













Trobem una sorpresa a cada cantonada...



dissabte, 15 d’agost del 2009

El Parthenon a Nashville?


La petita ciutat de Nashville, a Tennessee, és la capital del la músic country. Però també té l'àlias de l'Atenes americana. Això es deu a dos motius. 1. la presència d'alguna universitat important (Fisk), i 2. la proliferació de monuments d'inspiració greco-romana altrament dit neoclàssics hereus d'una fallida i provinciana Exposició Internacional celebrada el 1897.

Molts dels edificis administratius del Downtown presenten aquest característic estil que també podem observar a altres ciutats americanes i europees.


Per construir una imatge sòlida i arrelada de la ciutat (tal i com també va passar a Chicago) es va triar l'estil neoclàssic que feia més "antic" i "europeu". El parc del centenari (de l'annexió de Tennessee a la Unió) es va omplir de pastitxes arquitectònics entre els que destacava una piràmide i una rèplica escala 1:1 del Parthenon.

La piràmide, digne precedent del kitsh de Las Vegas, es va perdre. Però el Parthenon es va conservar:

Una còpia en ciment (una mena de cartró pedra més sòlid) que en fotos queda bastant bé, però a a la que t'acostes es perd tota la màgia per l'absència de marbre tallat, que li treu una mica de glamour al tema.



Però la gosadia dels arquitectes/dissenyadors d'aquests monuments no s'atura aquí. Algú va recuperar els textos de Pausànies que expliquen que a l'interior del Parthenon hi havia una escultura gegantina (d'ivori i or o crisoelefantina, una de les paraules més emprenyadores del batxillerat!!). Doncs llegit i fet:


Aquí tot és d'escaiola però com a simulacre funciona: tens l'experiència virtual de visitar el Parthenon real del s. V aC...

John Hancock Center



El Big John és un edifici de 100 pisos d'alçada situat al nord del Loop de Chicago. Des del mirador del restaurant a la planta 95 (signature Room, entrada gratuïta) es pot obtenir una al·lucinant vista de la ciutat. La torre està molt a prop del centre i permet, des d'una alçada de 350m, contemplar alguns dels edificis més importants de la ciutat i de la història de l'arquitectura. Una experiència 100% recomanable.



La torre Hancock posseeix uns dels ascensors més ràpids del món: viatja a una velocitat de 32 km/h i arriba al pis-observatori en només 40 segons vertiginosos.



És un disseny de Bruce Graham per Skidmore, Owings and Merrill i va ser inaugurada l'any 1969. No és la torre més alta de la ciutat, però es pot considerar una bona experiència arquitectònica.


Per visitar la Torre Hancock només cal pujar al restaurant del pis 95 (és gratis!).