Els carrers del French Quarter de Nova Orleans

El French Quarter de New Orleans és el barri més antic de la ciutat. El punt de trobada de les fundacions espanyola i francesa. A diferència dels Downtowns de les ciutats americanes, el barri francès és una meravella de cases de dos pisos d'alçada (com a màxim) que dona la sensació de ciutat europea amb tocs tropicals.



Podem trobar des de cases Shotgun (molt petites) fins a grans illes de cases construides seguint uns patrons similars. Sens dubte, les que més destaquen són les que posseeixen porxos de ferro forjat. Tot i la similituts (construcció en maó i ferro) totes són diferents. És apassionant mirar les façanes, apreciar el treball del ferro...







A més, molts porxos semblen jardins penjants...













Trobem una sorpresa a cada cantonada...

El Parthenon a Nashville?

La petita ciutat de Nashville, a Tennessee, és la capital del la músic country. Però també té l'àlias de l'Atenes americana. Això es deu a dos motius. 1. la presència d'alguna universitat important (Fisk), i 2. la proliferació de monuments d'inspiració greco-romana altrament dit neoclàssics hereus d'una fallida i provinciana Exposició Internacional celebrada el 1897.

Molts dels edificis administratius del Downtown presenten aquest característic estil que també podem observar a altres ciutats americanes i europees.


Per construir una imatge sòlida i arrelada de la ciutat (tal i com també va passar a Chicago) es va triar l'estil neoclàssic que feia més "antic" i "europeu". El parc del centenari (de l'annexió de Tennessee a la Unió) es va omplir de pastitxes arquitectònics entre els que destacava una piràmide i una rèplica escala 1:1 del Parthenon.

La piràmide, digne precedent del kitsh de Las Vegas, es va perdre. Però el Parthenon es va conservar:

Una còpia en ciment (una mena de cartró pedra més sòlid) que en fotos queda bastant bé, però a a la que t'acostes es perd tota la màgia per l'absència de marbre tallat, que li treu una mica de glamour al tema.



Però la gosadia dels arquitectes/dissenyadors d'aquests monuments no s'atura aquí. Algú va recuperar els textos de Pausànies que expliquen que a l'interior del Parthenon hi havia una escultura gegantina (d'ivori i or o crisoelefantina, una de les paraules més emprenyadores del batxillerat!!). Doncs llegit i fet:


Aquí tot és d'escaiola però com a simulacre funciona: tens l'experiència virtual de visitar el Parthenon real del s. V aC...

Ryman Auditorium - Grand Ole Opry

Nashville és la ciutat natal del country, la resposta la blanca a la revolució negra del jazz, el blues i el soul. I, durant molts anys, el seu epicentre va ser el Ryman Auditorium. Des de 1943 aquest petit teatre va presenciar les emissions dels programa de ràdio de música contry més antics d'Amèrica: el Grand Ole Opry. Nombrosos intèrprets van passar (i passen) pel seu escenari tot i que actualment el teatre ha passat a ser un monument nacional i el programa de ràdio es fa des d'una altra instal·lació més nova i més turística també a la mateixa ciutat de Nashville.




Durant l'època del progrma radiofònic per l'escenari van desfilar des de Johnny Cash (a qui li van prohibir que toqués amb el seu bateria negre), Hank Williams (uns dels personatges més estimats a la ciutat), Patsy Cline, Loretta Lynn o Dolly Parton.


L'auditori també va presenciar una actuació d'Elvis Presley (massa influències negres? Massa fans joves?).




Nosaltres vam poder fer una exhibició de les nostres habilitats country a l'auditori Ryman... No cal dir que vam triomfar!!!

A la carretera en un Greyhound

Una part del viatge des de Chicago a Nova Orleans, concretament el tram de Chicago a Nashville i de Nashville a Memphis, l'hem fet en un autobús de la línia Greyhound...





En el camí cap a Memphis, vam fer una parada a Jackson (Tennessee), que té una de les estacions d'autobusos més antigues i més encantadores que hem vist.




Aquesta estació data de l'any 1938. En el cartell, es pot llegir aquesta frase: "Moltes persones han pujat a l'autobús en aquesta estació a la recerca del seu somni, o han baixat del bus retornant a casa. Els records es fan aquí cada dia".



Vam fer un parell de fotos del nostre pas per Jackson...




...i també vam observar l'anunci d'un curiós espectacle

John Hancock Center

El Big John és un edifici de 100 pisos d'alçada situat al nord del Loop de Chicago. Des del mirador del restaurant a la planta 95 (signature Room, entrada gratuïta) es pot obtenir una al·lucinant vista de la ciutat. La torre està molt a prop del centre i permet, des d'una alçada de 350m, contemplar alguns dels edificis més importants de la ciutat i de la història de l'arquitectura. Una experiència 100% recomanable.



La torre Hancock posseeix uns dels ascensors més ràpids del món: viatja a una velocitat de 32 km/h i arriba al pis-observatori en només 40 segons vertiginosos.



És un disseny de Bruce Graham per Skidmore, Owings and Merrill i va ser inaugurada l'any 1969. No és la torre més alta de la ciutat, però es pot considerar una bona experiència arquitectònica.


Per visitar la Torre Hancock només cal pujar al restaurant del pis 95 (és gratis!).

American Gothic

Una obra ens va perseguir durant tot el viatge: American Gothic de Grant Wood. Es tracta d'una obra crítica amb certa mentalitat provinciana americana retrògrada. Presenta un home amb les seves eines de treball al camp, mentre que la dona, subtilment, és associada amb les tasques de la casa (com s'aprecia per les coses que té al darrera). La finestra gòtica que presideix el quadre és la que ha fet pensar en una mena d'edat mitjana country. El quadre ha esdevingunt una icona americana del segle XX i ha estat parodiada en moltes ocasions (per exemple al Rocky Horror Picture Show). Nosaltres l'hem anat trobant, l'original i les variacions, al llarg del recorregut.

L'obra mestra de Grant wood al sensacional Art Institute de Chicago:




A prop de la seu del Chicago Tribune trobem una divertida rèplica a escala monumental que simula que la parella de gòtics americans rurals ha viatjat pel món i, suposem, ha eixamplat les seves mires (tot i que continuen fent la mateixa cara d'enfadats).


A Nashville trobem una versió amb instruments musicals. Cal dir, però, que Nashville és una de les ciutats on tenim més probabilitats de trobar americans gòtics de veritat.


El museu de la Coca-cola també presenta la seva versió:

El Mardi Gras

Al Presbitère, a Jackson Square, hi ha una exposició sobre el Mardi Gras (el Carnaval) on es poden veure les disfresses de diferents Krewes (que són les agrupacions que surten en carrosses) i també els vestits del rei Zulú, el rei de la festa negra...










Màscares artesanals xulíssimes a la botiga Maskarade, a la St. Ann Street de Nova Orleans, molt a prop de Jackson Square...








Marabús i collarets a les botigues de records...




Per Mardi Gras la gent es guarneix amb marabús i màscares i es posa aquests collarets. La tradició diu que qui ensenyi una part del seu cos, rebrà un collaret de regal. Ara això s'ha convertit en un costum que té lloc tot l'any. La gent puja a les balconades de Bourbon Street i es dedica a premiar als més atrevits, que n'hi ha!!! Els que passen pel carrer criden als balcons per aconseguir els seus collarets...







En aquest enllaç trobareu més informació sobre el Mardi Gras